Gach researchers agus gairmithe a oibríonn le agus ar an idirlíon aontaíonn go n-athraigh go leor rudaí ó shin ó tháinig sí ina chónaí i measc daoine fásta, leanaí agus déagóirí. Pero estes divergen en dous campos serían os smartphones e as redes sociais a ameaza simplemente por existir e precisamos regulamentar o seu uso ou, cualquier tecnoloxía ten un impacto na nosa cultura e ese impacto pode facer que o comportamento sexa, básicamente, díscional? Tá na techagnóstica, qué a mmatáimid – níos non facemos – é atá atá atá.
Principalmente tar éis foilsíodh an leabhar “An ghlúin imníoch”, de Jonathan Haidt, an alarmismo estendeu-se entre pais e educadores, que chuntaron un culpable polas infortunios que afligen ás xeracións Z (1997 a 2009) e Alpha (2010 a 2024): os smartphones. Para Haidt, níosa simplí de smartphones en un lugar, leis de uso indiscriminado de redes sociais, é freo de anormalidade psiquiátrica. Chun tacaíocht a thabhairt do do chonclúidí, táirgeann sonraí ón American College Health Association: ó 2008, an líon na n-ógánach le diagnóis de ghalar meabhrach ardaigh ó 20% go 45%
María taighdeoir agus múinteoir den domhan digiteach, Támo mirando ar esses números con sospeita porque nenos en toda a historia do mundo medraron baixo ameazas maiores ca a presenza dun smartphone. E nem precisamos viajar ao passado para procurar estas crianças depois dos ataques de 7 de outubro de 2023, i n Ísrael, idir entre naíbes e adolescentes que tiveron contacto directo a prevalencia de trastornos mentais aumentou de 17% para 30%.
Táim buartha go, sa Brasil agus an domhan, estamos a criar leis coa intención de prohibir o acceso aos teléfonos intelixentes baseados nun pánico moral que, go deimhin, não resiste ao mínimo escrutínio. Ar aon chuma, an domhainn dhidigital bhí tionchar againn ar ár saol, é indiscutible, pero permítame presentar unha hipótese alternativa: que é a nosa cultura, axudada polos smartphones, atá atá ag athrú iompraíocht na ndéagóirí.
Na bhfón cliste, que por incrible que pareza existen desde 1994, só se tornaron populares a partir de 2007, leisí na aparición do primeiro iPhone. Se eles existen hai tanto tempo, Por que só agora os adolescentes están sintendo o seu impacto? Haidt culpa naí e na internet móbil e rápida. Eu agus outros taighdeoirí, con as italiano Alberto Acerbi, tenemos unha opinión diferente: é a cultura, estúpido
Le smartphones, cualquier persoa converteuse nun xornalista ou, sen jargon reatha, táirgeoir ábhar. Tá sé gancho a nós onde estamos ou o que facemos, i gcónaí beidh súil Sauron, droch agus dearg, estamos vigiando. Sería ata ceart má bhí an faireachtáil an t-aon fhadhb. An cheist atá ann ná an súil seo a bhfuil gach rud le feiceáil, tambén cancela, meas agus náire.
Samhlaímse ar ógánach ag iarraidh a chéad chailín a fháil: tá an baol go ndéanfar diúltú i gcónaí. Is é seo gnáth, achó inniu, pé personaxe a o tentar abordar a outra pessoa, ar líne nó sa saol fíor, corre an o risco de ser humilhado e cancelado na praça pública da internet. A simplascrín scáileánpode fazer un rapaz de 18 anos ser motivo de burla nos catro cantos do mundo.
An t-ábhar is fearr a tháirgeadh riamh ag an ngéarchéim chánach seo a tháinig chun solais ar an idirlíon ná TED Talk Monica Lewinsky. Tá, a mesma aquela, Ní raibh caidreamh collaí agam leis an mná sin. Nela, an bhean is mó aibíde sa bhliain 1997 ag caint faoi ní hamháin a, mais diversas experiências de persoas que foron linchadas, metaforicamente, i bádh digital poiblí. Is é an réiteach do sin? Nuova cultura, cultúr de tolerance agus gràis air an eadar-lìn, ar nós ignoraríamos coisas como a captura de tela anterior, iompraíochtdíscalo, vulgar.
An gcrise de shláinte intinne? Os adolescentes están realmente máis doentes? De réir Conradh Eacnamaíochta an Domhain, os adolescentes están atrasando a súa entrada no mundo adulto
Is é mo guth nach bhfuil a fhios agam, ar eagla de humillación agus ciontú, os adolescentes non teñen sacado o carné de conducir, ní saen en público e manteñen infantilizados por máis tempo. Porque a perspectiva de saír no mundo, e este mundo pode ser digital ou real, preséntase un risco social real, nach bhfuil a n-intinn réidh dóibh. I ndáiríre, ní duine atá ann.
An rud is mó a chuireann iontas orm faoin gcroí coscairí, tanto de Haidt como dos legisladores brasileiros e estrangeiros, que elixiron o smartphone como a fonte de todos os males, que Haidt escribiu varias veces sobre como unha cultura que ten como pasatempo a humillación pública non pode ser saudable. Chama anseo an scéim seo, presente sa teoiric de théipéireacht chognaíoch-iompraíoch, de léamh na intinn, agus is é glacadh leis na rudaí is measa a d'fhéadfadh a bheith i gceist le daoine eile.
Chun chun a chaitheamh an iompar seo, an chultúr seo atá againn inniu – níor gá aontaíocht, é altamente disfuncional –, Táimhe Haidt molsa postura níos flaithiúla agus a shamhlaíonn dea-intinní i ngníomhartha agus i bhfocail na ndaoine eile. Tá an cur chuige cabhrach chun coimhlintí neamhghánta a laghdú agus idirghníomhaíochtaí níos sláintiúla a chur chun cinn, specially in polarized environments. Ao dhíospóireacht na n-amhábhar uathoibríoch seo, Facemos os nossos ollos mais empáticos e tolerantes, máis que construír unha comunicación máis racional. Ar an idirlíon agus sa saol fíor, ganar nada.
Lilian Carvalho é PhD em Marketing e coordenadora do Centro de Estudos em Marketing Digital da FGV/EAESP
